Ana Verde – Divendres 13/01/2017 19h30

Niebas, d'Ana Verde, 13/01/2017Divendres 13 de gener de 2017 a les 19.30 hores

 

NIEBLAS
d’Ana Verde

“Nieblas” és un projecte que es va iniciar a l’abril de 2016 quan Pepe Gumbau ja portava deu anys amb Alzheimer.

El projecte consta d’una sèrie de fotografies digitals en blanc i negre impreses sobre paper fotogràfic. Totes les fotografies són de grandària 210x297cm.

Igual que l’esposa de William Utermohlem, el pintor amb Alzheimer que va retratar el seu propi oblit durant el transcurs de la malaltia, Ana es va donar compte dels primers símptomes del seu marit quan va començar a tindre problemes d’orientació, a cometre errors en el maneig de diners o davant d’accions tan senzilles com cordar-se la camisa. Als seus seixanta-nou anys, Ana torna a ser mare. Per això no vull mostrar simplement com és el dia a dia d’una persona que patix Alzheimer, sinó mostrar també com és el dia a dia de la persona que, cada matí, ha d’alçar-se per a assistir-la. Esta és la realitat de Pepe, un home de huitanta-cinc anys que actualment no sap tan sols qui és eixe home al qual anomena “el meu amic”.

La fotografia ens mostra dos visions contraposades. La primera, la del malalt, absent i inconscient de tot el que passa al seu voltant. I la segona, la de la seua família, en especial, la d’Ana, la persona en què realment recauen les conseqüències d’esta malaltia.

En estes imatges, igual que en els autorretrats que Utermohlen va realitzar durant el transcurs de la seua malaltia, el color desapareix i, com si es tractara d’una metàfora de la malaltia, passen de viure i expressar la vida en color, a existir i comunicar-la en blanc i negre. També, com succeïx en els quadros d’Utermohlen, l’Alzheimer decolora i desfigura la persona que la patix. Els seus retrats mostren la batalla d’un home per aferrar-se a si mateix, a la seua memòria.

Durant els últims trams del camí de Pepe van arribar boires, tènues al principi, denses i envolvents al final, que cobrixen amb les seues ombres els paisatges de la seua ment. No obstant això, també he vist la seua rialla, els seus intents fallits per comptar eixa història que tant li agradava, la seua necessitat de cridar Ana constantment i les seues ganes d’eixir a passejar. Però, sobretot, he vist la paciència, l’amor i el sacrifici d’Ana. He vist com s’alça regalant-li un somriure al seu espòs encara sabent que la boira serà més densa i envolvent cada matí.

Ana Verde

A la Cafeteria, fins al 8 de febrer de 2017
Dilluns a divendres de 18.00 a 00.30, dissabte de 19.00 a 00.30

7.232 Comments

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *